Canvi i caiguda de preposició

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIÓ (I ALTRES USOS PREPOSICIONALS)

Corregeix els erros de les frases següents :

Tenim molt d'interès en complir els nostres compromisos.

Si triguen en arribar avui, no els esperarem.

Us ho diem amb l'esperança de que aquesta lamentable situació no es torni a produir.

La proposta concreta consisteix a incorporar el concepte de videoclip a la difusió de les seves activitats.

Aquesta entitat ja fa prou amb oferir aquests avantatges.

La Mercè s’ha acostumat a que li ho facin tot.

Aquesta colònia fa olor a roses: me la compraré.

Compte, però, a demanar la mateixa cosa a tots dos llocs.

En cas de que aquesta acció no es dugui a terme, haurem de pensar una solució.
No hi ha maneres de que funcioni.

La major part d'usuaris coincideixen en dir que no hi poden establir connexió.

La van informar de que els problemes de connexió provenien de la companyia telefònica.

Alguns estudiants es queixen de que la cooperativa vengui el programari més car.

Es posa molt d'èmfasi en aconseguir que facin les pràctiques amb eines que hi ha al mercat.

Partim, doncs, de la suposició de que disposen d'uns coneixements mínims.

No vingueu demà pel matí, que no hi trobareu ningú.

Des del seu despatx se sent molta olor a menjar.

Confiava en arribar aviat.

No tardaran gens en venir.

Arrel d’aquells fets, mai més no es van fer.

Deuen ser en algun racó que no sabem.

Confio que no xerreràs més del compte.

Per la nit m’agrada mirar una pel•lícula.

Tinc confiança en guanyar el partit.

Aniré a estudiar en Barcelona, l’any que ve.

Sempre penso en que vindrà el bon temps.

Sobretot pensa en els teus fills.

L’oposició insisteix a exigir la reducció de la despesa pública.

NORMATIVA BÀSICA
Les preposicions amb, en, a, de (les dues últimes tant si van soles com si formen part d’una preposició composta) desapareixen davant la conjunció que.
Acostuma’l a l’estudi → acostuma’l que estudiï

Les preposicions amb i en s’han de canviar per a (o, de vegades, de) quan van davant d’un infinitiu, el qual introdueix una oració substantiva amb funció de complement preposicional.

S'han d'introduir amb la preposició de, i no pas a, certs complements regits, que per influència del castellà se solen construir malament (avió de reacció, contradictori de, diferent de, fer cas de, fer esment de, olor de, por de, pudor de, rebuig de, repàs de, treure profit de, vestit de ratlles, etc.).
Pensa en el llibre → Pensa a comprar el llibre.